Artículos - Biografias
MOSSÈN BONAVENTURA FRIGOLA I EL MESTRE PERE PLA, DE FONTCOBERTA
Els Colors del Pla de l'Estany
núm.214, octubre 2017, p.60
Mossèn Bonaventura Frigola Frigola, era fill de Jeroni Frigola Besalú, de Vilavenut, i de Dolors Frigola Casademont, de Siurana, i va néixer a Fontcoberta el 13 de desembre de 1868.
Ordenat prevere l'11 de juny de l’any 1892, l'1 de juliol del mateix esdevingué coadjutor de Castelló d’Empúries, on hi va romandre un parell d'anys fins que el 15 de juny de 1894 va ser nomenat coadjutor de Sant Feliu de Guíxols.
Més tard fou nomenat ecònom d'Arbúcies i el 13 de novembre de 1897 de Roses, fins que el 29 de maig de 1916 es va fer càrrec de la rectoria de Castelló d’Empúries, ciutat en la que va morir, essent-ne rector, el 26 d'abril de 1926.
En aquesta darrera ciutat va fer un feina molt encomiable, circumstància que explica que fos molt apreciat pel poble, tal com queda palès en l’homenatge que se li va fer en morir.
Cal dir, que no l'hem l'hem de confondre amb un altre coetani seu, que també es deia Bonaventura Frigola Frigola (Castelló d'Empúries 1829 - Barcelona 1901), que va ser violinista, director d'orquestra i compositor. I tampoc amb un cosí d'aquest, Bonaventura Frigola Fajula (Castelló d’Empúries 1835 - Santa Coloma de Farners 1899), compositor, pedagog i mestre de capella, que es va formar amb mossèn Isidre Lleys i que als 24 anys s’establí a Banyoles, on va dirigir una escola de música al monestir (1859-1873). Després es traslladà a Santa Coloma de Farners on dirigí la capella de música de la parròquia i va exercí d’organista.
El mestre Pere Pla Reig, va néixer a Fontcoberta el 4 de novembre de 1888, essent batejat a l'església de Sant Fèlix de la mateixa població.
Va cursar els seus primers estudis al seminari de Banyoles i més tard a Girona, estudis que es va pagar fent de campaner i sagristà a la parròquia de Sant Fèlix de la capital gironina. Posteriorment, va estudiar pedagogia, exercint com a mestre al llarg de cinc anys a la ciutat comtal, primer en el Liceu San Jorge i més tard en el Col·legi San Pedro Claver. El 1922, el mateix any que es va casar amb l'Àngela Costa Casas i amb la que va tenir quatre fills, va obtenir plaça en una escola pública del Prat de Llobregat, fins l'any 1926, en que va ser destinat a la parròquia de Sant Esteve de Castellar per substituir a Josep Sot Delclòs com a director de les escoles del Patronat Tolrà, plaça de la que es feia càrrec el dia 23 d'agost d'aquell any.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, les escoles van estar tancades, i en Pere amb la seva família va abandonar la ciutat i se’n va anar a Cànoves, on va ocupar places de mestre interí als pobles del voltant.
Acabada la guerra, va tornar a Castellar, i va ontinuar com a director de les escoles de Sant Esteve de Castellar fins que es va jubilar. La seva dona va aconseguir després de la guerra plaça a l’escola pública de nenes i es va encarregar de la classe mixta de pàrvuls fins que es va jubilar.
Va morir a Castellar del Vallès el 21 de juny de 1965.
Actualment, en record seu, l'escola de Castellar del Vallès porta el seu nom, així com un carrer de la població.
